Fly-by-wire

En un article anterior, vam parlar sobre com ajuda el pilot automàtic a reduir la càrrega de treball dels pilots durant el vol. Aquesta vegada anem posar l’accent en el sistema Fly-by-wire patentat per Airbus.

Precursors de sistema Fly-by-wire

El primer desenvolupament experimental d’un sistema de gestió electrònica en una aeronau va ser en el Tupolev ANT-20. Aquest avió de fabricació soviètica durant la dècada dels anys trenta es va provar una interfície que operava els controls de vol, encara que comptava sempre amb un suport mecànic en cas de fallada.

El sistema va seguir desenvolupant-se i evolucionant durant el segle XX, fins a instal·lar-incorporar una versió avançada de la mateixa en l’Apollo Lunar Landing Research, un prototip d’instrucció de el Mòdul Lunar o LEM que els astronautes de el Projecte Apol·lo utilitzarien per allunar en el satèl·lit de la Terra el 20 de juliol de 1969. Aquesta vegada, el sistema electrònic no tenia cap tipus de suport mecànic o hidràulic.

Més endavant, diversos sistemes cada vegada més semblants a l’actual Fly by Wire es van incorporar a altres aeronaus com el mític Concorde o el F-8 Crusader pertanyent a l’Armada nord-americana.

Avui dia, els majors fabricants d’aeronaus d’el món com serien Airbus o Boeing, s’han adaptat i incorporat en major o menor mesura aquests sistemes als seus avions. Les principals diferències sol raure en la capacitat de control de l’aeronau que pot arribar a tenir aquesta interfície.

Com funciona el sistema Fly-by-wire?

Abans d’endinsar-nos en Per comprendre millor el funcionament d’aquest sistema electrònic hem de parlar dels dos tipus de controls de vol que trobem actualment a les aeronaus d’ala fixa.

  • Controls primaris: Encarregats de brindar proporcionar el control de l’aeronau en els seus tres eixos: vertical, longitudinal i horitzontal, mitjançant l’ús de alerons i timó de profunditat i de direcció.
  • Controls secundaris: Són els que modifiquen l’aerodinàmica d’una aeronau, com els flaps, spoilers, slats, …

Els pilots són els que operen els controls primaris des de la cabina amb el dispositiu anomenat Yoke o Sidestick, els que permet mantenir l’actitud de vol desitjada en cada moment. La connexió que hi ha entre el sidestick o el yoke i els controls primaris pot ser mitjançant els sistemes mecànics, hidràulics o amb Fly-by-wire.

En aeronaus petites, com per exemple en un Tecnam com els utilitzats en els vols d’instrucció per EAS Barcelona, ​​s’utilitzen cables d’acer i politges que mouen físicament els controls. No cal més, ja que la petita grandària i l’escassa velocitat permeten un control directe sense haver d’exercir una força excessiva.

En aeronaus grans, com ara un Boeing 737, els moviments que imprimeix el pilot sobre els comandaments són enviats als sistemes hidràulics que traduiran aquests moviments en les forces necessàries per moure elements de dimensions considerables i que a més estan sotmesos a grans pressions a causa de la velocitat.

Finalment, el sistema Fly-by-wire envia en forma de senyals electrònics aquestes ordres procedents de l’side estic amb destinació als motors, servos, hidràulics etc .. encarregats de moure els elements primaris de vol a un sistema d’ordinadors, el Flight control Computers (el A320 disposa de set d’aquestes unitats de control) que s’encarreguen de determinar en dècimes de segon si les ordres enviades estan dins dels paràmetres d’aeronavegabilitat de l’avió, i executar-les si superen l’anàlisi.

Els sistemes més complexos on l’ordinador (FCC són presents en tots els sistemes de vol de l’avió, prevenint possibles errors de pilotatge. Així, per exemple, si inadvertidament el pilot fos augmentant l’angle d’atac sense incrementar la potència, la qual cosa porta indefectiblement a l’entrada en pèrdua (stall), el sistema ho detectaria i automàticament baixaria el morro i incrementaria la potència per allunyar l’avió d’aquesta situació. el mateix succeiria si l’aparell entrés en un viratge fora dels límits de l’avió, el que es coneix com la envoltant, el FCC a recuperar la línia de vol anivellat.

Existeixen avantatges i desavantatges?

Més que parlar d’avantatges o desavantatges hauríem de parlar de disparitat d’opinions entre els diferents sistemes. Així com el pilot automàtic -del qual ja vam parlar en el seu moment- permet el pilot un control més efectiu de l’aeronau, el sistema Fly-by-wire fa més segura l’operació en totes les fases de vol.

No obstant això, alguns experts pensen que aquests sistemes faciliten una excessiva zona de confort d’pels pilots, la qual cosa pot implicar manca de perícia per resoldre situacions en què els sistemes informàtics es tornen poc fiables. Altres en canvi opinen que s’hauria de reduir encara més la càrrega de treball en el cockpit. Com podeu veure, opinions per a tots els gustos.

El que sí és indubtable, és que qualsevol tecnologia que es pugui incorporar a les aeronaus per al seu control, eficiència o sistematització d’operacions redundarà en una operació de vol cada vegada més segura i eficient.

0 Respostes

Deixa una resposta

Vols deixar el teu comentari?
Fes-ho ara!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.