L’energia solar a l’aviació

Si fa uns anys ens algú ens hagués dit que era possible impulsar un avió exclusivament per energia solar, no ens l’haguéssim cregut. Avui dia això ja és una incipient realitat, a nivell experimental per descomptat, però que pot suposar un abans i un després en la història de l’aviació.

Primer projecte, el Solar Impulse

Tot comença l’any 2005, amb el Solar Impulsi. Un projecte suís capitanejat per Bertrand Piccard –fill de Jacques Piccard, pioner a aconseguir la màxima profunditat marina a bord del batiscafo Trieste- i André Borschberg, l’objectiu del qual era que un avió que pogués volar amb una autonomia gairebé il·limitada dia i nit gràcies a la cobertura en totes dues ales de l’avió de cèl·lules fotovoltaiques encarregades de carregar les bateries per a proporcionar energia a tot el vehicle, motors i instruments.

El prototip tenia una envergadura de 71’9 metres i un llarg de 22’4 metres. Per a aconseguir l’objectiu plantejat, l’aeronau estava fabricada amb materials lleugers per a reduir el seu pes. Dissenyat per a ser operat per un únic pilot, després de modificacions, el seu pes final va ser de 2.300 kg. Les seves ales estaven cobertes per 15.000 cèl·lules fotovoltaiques que permetien generar l’energia suficient per a moure els seus quatre motors de 13 kW (17.4 HP).

Aquest projecte va concloure amb èxit després de diversos vols de prova, inclosos viatges nocturns, contribuint a obrir la porta perquè en un futur pròxim l’aviació prengui un nou rumb feia un futur molt més sostenible.

Cal destacar que aquest prototip va aconseguir fer un vol de 26 hores seguides, motiu pel qual, arran d’això, en 2015, neixen diversos projectes dels quals també cal destacar alguns detalls per a entendre el present de l’aviació i, sobretot, el seu futur, així que els veurem.

Volar al voltant del món amb el Solar Impulse 2

Després d’aquesta primera gesta, un dels projectes més importants a destacar, i que neix arran del primer, és el Solar Impulsi 2, amb el qual es planteja un avió mogut per energia solar capaç de realitzar un vol al voltant del món.

Encara que de moment els avions propulsats per motors de combustió o de reacció són més ràpids de moment que els que empren energia solar, també són molt més contaminants, motiu pel qual es comença a plantejar un nou rumb per al futur de l’aviació. Després de tot, l’avió dels germans Wright, precursors de l’aviació moderna, en els nostres dies estaria catalogat com a ultralleuger (ULM) i en el seu primer vol no va superar la longitud total d’un modern Airbus A380.

El vol del Solar Impulsi 2 es va realitzar l’any 2015, i va ser dissenyat comptant amb 17 parades al voltant del món, amb un total d’uns 35 mil quilòmetres recorreguts. Per a això les ales de l’avió es van dotar amb 17 mil plaques solars per a capturar l’energia solar.

El vol va començar el 9 de març de 2015 a Abu Dhabi (Emirats Àrabs) amb els seus creadors com a pilots i va finalitzar 505 dies més tard, havent-hi. Completat amb èxit el seu periple al voltant del món.

Aquest projecte no hauria estat possible sense el seu precursor, el Solar Impulsi, projecte amb en el qual els seus creadors, André Borschberg i Bertrand Piccard, van estar treballant més de dotze anys.

Solar Stratos

Arribats a aquest punt cal destacar un altre dels projectes més importants i ambiciosos de l’energia solar en l’aviació: el Solar Stratos.

Aquest projecte va néixer en 2015 amb l’objectiu de realitzar un viatge ascendint fins a l’estratosfera, és a dir entre els 12 i els 50 quilòmetres d’altitud, amb un avió biplaça alimentat per energia solar. En aquest cas, el seu fundador, Raphaël Domjan, vol aconseguir una altitud de 25.000 metres. Per a aconseguir-ho, les ales i cua de l’avió s’han cobert de 22 m² de panells solars amb la finalitat de proporcionar energia avió.

No obstant això, aquest projecte compta amb algunes dificultats, com és la temperatura a la qual tant l’avió com el pilot hauran de suportar. Hem de tenir en compte que al llarg del viatge, d’una durada de 6 hores, la temperatura a la qual estarà exposat l’avió és de fins a -70 °C. La radiació solar que arriba a les capes altes de la atmosfera, amb altes concentracions de raigs UV, gamma i X també representa un seriós obstacle.

Per a fer front a aquest problema, la cabina de pilotatge estarà optimitzada tèrmicament per a garantir seguretat del pilot, que és alhora el creador del projecte. El primer vol estratosfèric d’aquestes característiques està previst per al 2022.

En un anterior article parlem dels combustibles del futur de l’aviació , i és que els motors híbrids o elèctrics estan entre les novetats que a curt-mitjà termini solcaran els cels. Entre ells, el projecte en el qual camina embarcada Easyjet, que prepara un avió elèctric amb capacitat per a 186 passatgers.

Les proves del motor dissenyat per Wright Electric està previst que comencin aquest mateix any, i els primers vols de prova seran en 2023. EasyJet pensa que, si tot surt segons els previst, l’avió podria entrar en servei en 2030.

Easyjet prepara un avió elèctric amb capacitat per a 186 passatgers

Al llarg dels últims anys, l’aviació pres un rumb diferent al que havia portat fins avui amb la finalitat d’aconseguir un futur molt més sostenible. Pilotaran els futurs pilots aeronaus 100% solars o elèctriques en el futur? Només el temps i la tecnologia tenen la resposta.

Tal com va dir Piccard, creador del Solar Impulsi després d’haver realitzat reeixidament el seu projecte: “El món va en la direcció equivocada. Estem destruint el planeta, la naturalesa i els recursos naturals. Hem de fer les coses diferent”.