Què signifiquen els números que apareixen en les pistes d’aterratge?

Si observem una pista d’aterratge podrem veure que en totes dues capçaleres apareixen grans inscripcions numèriques pintades de blanc en el paviment. El seu significat ofereix una valuosa informació als pilots, tant en terra com en l’aire. Aquesta mateixa numeració és la que figura en les cartes d’aproximació als aeroports que disposen les tripulacions per a planificar i executar la navegació.

Significat dels números en les pistes d’aterratge

La numeració que apareix en tots dos extrems de les pistes d’aterratge respon a l’orientació magnètica d’aquesta. És a dir, si una aeronau es disposa a aterrar amb un rumb -posem per cas- 130° en la capçalera de la pista que té enfronti amb seguretat veurem un “13” en grans caràcters. I és que els números de pista es determinen amb el rumb que marca una brúixola situada en un extrem de la pista, arrodonint als 10 graus més pròxims i el decimal al grau immediatament superior. En altres paraules, la qual cosa s’indica amb els números pintats en el sòl és la direcció en la qual apunta la pista.

Com totes les pistes d’aterratge són rectes, i atès que la circumferència que marca la Rosa de Vents té 360 graus, l’extrem oposat de la pista sempre difereix 180 graus, per la qual cosa aquesta serà la diferència en graus entre tots dos rumbs de pista i per tant la numeració diferirà així mateix en 18 dígits entre totes dues capçaleres. Una pista d’enlairament de 73 graus que apunta a l’est s’identificarà amb 07, mentre que una altra orientada 220 graus cap al sud-oest es denominarà 22. El número més alt sempre serà 36, corresponent a 360è que són els graus que completen un cercle.
Per a posar un exemple, en l’aeroport de Sevilla-Sant Pau té una pista 09-27, orientada per tant Aquest-Oest. Si un avió enlaira en aquest aeroport per la pista 09 i manté rumb de pista aniria direcció al Mediterrani, per contra, si enlaira de la 27 arribaria a l’Atlàntic.

Què ocorre si un aeroport té dues pistes d’aterratge paral·leles?

En cas d’aeroports que compten amb dues pistes d’aterratge paral·leles, a més d’identificar-se amb el codi de dos dígits que indiquen la seva orientació s’inclouen al costat dels números les lletres “R” o “L”, right “dreta” i “left” esquerra respectivament, per a poder-les diferenciar.
Existeixen aeroports, com el JFK a Nova York que disposen de més de dues pistes paral·leles, per la qual cosa a la pista que queda en el centre la hi afegeix als dígits numèrics una C de “central”.

Es canvien els números de les pistes d’aterratge?

Amb el pas del temps es produeixen lleugeres variacions en els pols magnètics de la Terra, la qual cosa obliga a ajustar cada cert nombre d’anys l’orientació oficial de les pistes de vol, tant sobre l’asfalt com en les cartes d’aproximació dels aeròdroms.
Per tant, es revisa de manera periòdica l’orientació magnètica de la pista i es modifiquen en conseqüència els números ja pintats.

Números sobre el vent en les pistes

Les aeronaus requereixen enlairar i aterrar el més orientades al vent que sigui possible, a fi de facilitar la maniobra d’anar-se a l’aire o de frenat en terra. Les pistes d’aterratge es construeixen tenint en compte aquesta premissa, després d’un estudi dels vents predominants de la zona. Per tant, la seva orientació i ús per a aterratge o enlairament no és aleatori.
En cas de no haver-hi vent, l’enlairament o aterratge es pot fer per qualsevol de totes dues capçaleres, en canvi si existeix vent la capçalera en servei sempre serà la que ofereixi una orientació més contrària a la direcció del vent que sigui possible.
Resumint, a l’hora de construir un nou aeroport l’orientació magnètica està determinada en gran manera pels vents dominants en la zona (presència de muntanyes, nuclis habitats, etc…també són tinguts en compte), i aquesta quedarà reflectida en les xifres que apareixen en totes dues capçaleres perquè siguin de fàcil identificació tant des de l’aire com en les cartes que usen els pilots en les seves aproximacions i sortides.