Així és la gestió del trànsit aeri a nivell mundial

A pesar que la pandèmia derivada de la Covid19 ha produït un descens dràstic del nombre diari de vols a nivell mundial, en un dia poden donar-se milers de vols simultanis. De fet, al juliol de 2019 es va arribar a aconseguir la xifra de 230.000 en únic dia. La gestió del trànsit aeri a nivell mundial precisa d’uns determinats procediments que permetin estandarditzar tota l’operació de vol des de l’enlairament al vol de creuer, o l’aterratge.

Com s’ordena el trànsit aeri?

L’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI) va determinar en el Conveni Internacional signat a Chicago en 1944 que l’espai aeri mundial estaria dividit en nou Regions d’Informació de Vol o FIR (Flight Information Region). Aquestes regions no corresponen exactament amb les fronteres dels països, i se subdivideixen en regions o FIR més petits. Així, per exemple, Espanya forma part de la FIR europea, que al seu torn està conformada per altres FIR més petites. A Espanya concretament existeixen tres regions: Madrid, Barcelona i Canàries.

Atès que la navegació aèria es produeix dins d’un àmbit tridimensional, on els espais es divideixen no sols sobre el terreny sinó també a l’alt, cal establir divisions també en altura. Verticalment, les Regions d’Informació de Vol es divideixen en:

• FIR: Distància que hi ha des del sòl fins als 24.500 peus o 7’5km aproximadament
• UIR (Upper Information Region): Distància entre els 24.500 peus fins als 46.000 peus, uns 14 km aproximadament.

Entre els 33.000 i els 42.000 peus d’altitud, és la franja on els vols comercials habitualment se situen en vol de creuer, ja que aquí troben una menor resistència de l’aire pel fet que és menys dens, la qual cosa permet consumir menys combustible i viatjar més ràpid. Pel fet que a aquestes altituds és molt important que la distància relativa entre aeronaus sigui molt precisa, les aeronaus viatgen en el que es coneix com a “nivells de vol”. Per a això tots els avions, a partir d’una determinada altitud, regulen les seves altímetros en la pressió anomenada “standard” (1.013 milibares) -independentment de la pressió baromètrica que marqués el altímetro en els seus respectius llocs de sortida- per a així evitar perilloses discrepàncies. Així, ens trobem que un avió que va partir enmig d’una borrasca amb una pressió atmosfèrica molt baixa i que està volant a nivell 3-6-0 (36.000 peus) estarà separat exactament 3.000 peus d’un altre que vola a nivell 3-3-0 (33.000 peus), però que va enlairar enmig d’un anticicló amb pressions de l’ordre dels 1.040 milibars.

Per a corregir el que en les fases prèvies de l’aterratge o immediates després de l’enlairament seria un problema, després de creuar en descens o ascens un determinat nivell anomenat “nivell de transició” s’efectuen les corresponents correccions en el altímetro, ja sigui calant la pressió standard (en ascens) o la pressió (QNH) indicada per la torre de control corresponent a l’aeroport de destinació.

Durant el vol, les aeronaus travessen diferents zones de control en la qual se subdivideixen els FIR i els UIR. Des de la més immediata a l’aeròdrom; la zona de control de trànsit (ATZ) d’unes 5 milles nàutiques al voltant del camp de vols; el CTR, o Espai Aeri Controlat, que abraça unes 12 milles; fins al TMA, o Àrea Terminal, que s’estén a vegades per centenars de milles al voltant dels grans Hubs aeroportuaris i on conflueix el trànsit de les aerovías que travessen els FIR. Complicat, no? Llavors,

Qui gestiona el trànsit aeri?

Les persones que gestionen, planifiquen, ordenen i dirigeixen el trànsit aeri són els controladors aeris, o ATC (Air Transit Controller, per les seves sigles en anglès). Els ATC s’organitzen d’aquesta forma:

• Torreros: aquells encarregats de controlar la circulació de l’aeronau en terra durant el rodatge fins a la pista en servei, i autoritzen els enlairaments i aterratges.
• Controladors d’aproximació: Quan el control de Torre transfereix el “trànsit” (avió) després de l’enlairament, el Control d’Aproximació s’encarrega de guiar la “sortida” cap a la ruta que l’avió haurà de seguir. També són els encarregats d’ordenar el trànsit que es dirigeix a l’aeroport per a aterrar, ordenant-lo en altura i rumb a fi d’aconseguir una operació ràpida i segura.
• Controladors de ruta: gestionen la comunicació amb els pilots en altura durant el vol. Són els encarregats d’autoritzar o denegar en funció del trànsit o de les condicions atmosfèriques els canvis de “nivell de vol”, canvis de ruta i mantenir l’adequada separació vertical i horitzontal entre els diferents trànsits.

Quant treball! Afortunadament cada espai aeri es divideix en “sectors” més petits, que fan més manejable el volum de treball del ATC. En un sector d’aproximació en un aeroport com el de Barcelona, el controlador pot arribar a gestionar fins a una dotzena de trànsits simultàniament. Els controladors en els moments de més trànsit es relleven cada dues hores, amb mitja hora de descans entre intervals, a fi d’evitar el stress.

Una de les labors dels controladors és mantenir als avions amb el suficient espai entre ells per a evitar possibles col·lisions. Per això, existeixen uns paràmetres de distància específics per a cada moment del vol.

En l’aire: Distància mínima horitzontal entre dos avions que volen en la mateixa altura és de cinc milles nàutiques (9 km aproximadament). Pel que respecta a la separació vertical, no pot ser inferior a 1.000 peus (300 metres aproximadament).

En enlairament: Temps entre aeronaus dependrà del pes de l’aeronau, i per tant del deixant turbulent que genera després de si. En general, entre enlairament i enlairament se sol deixar un espai de temps d’uns dos minuts. No obstant això, si no existeix vent que dissipi el deixant o l’aeronau precedent és molt més pesada que la que enlairarà en segon lloc, entre enlairament i enlairament poden arribar a mediar fins a 10 minuts
En la següent imatge pots observar un resum sobre l’ordre que han de mantenir els avions en l’aire.

Curiositats

Coneixes quin és el país amb major trànsit aeri? Encara que hagi decrescut per la crisi de la Covid19, els Estats Units s’emporta el rècord amb major nombre de passatgers aeris en el món. Tens més informació aquí.