Maniobra d’enlairament: Tot el que has de saber

En aviació, la maniobra d’enlairament, és una de les fases essencials del vol. Aquesta consisteix en el fet que l’avió abandoni la superfície de suport (terra, aigua, portaavions…). L’objectiu de la maniobra és aconseguir l’efecte aerodinàmic denominat com a sustentació, que permetrà que l’avió voli.

Consideracions bàsiques per a la maniobra d’enlairament

Existeixen diverses maniobres d’enlairament que dependran de les diferents circumstàncies en les quals es realitza l’acció. Així i tot, existeixen diverses consideracions bàsiques per a totes elles.

Els ascensos han de fer-se de cara al vent, excepte situacions excepcionals, per diverses raons. En primer lloc, realitzar la maniobra d’enlairament de cara al vent permet una carrera d’enlairament més curta. En segon lloc, permet un millor control de la direcció sobretot a l’inici de la carrera d’enlairament. Una altra dels avantatges és que minimitza l’efecte deriva, ja que no hi ha tensió addicional del vent sobre la roda de morro.

Durant l’enlairament també és important no obrir gasos a l’instant. Obrir gasos massa ràpid pot provocar fallades en el motor. El més recomanable és mantenir la mà en la palanca de gasos durant l’enlairament per si, per alguna raó, s’ha d’avortar la maniobra.

Una altra de les consideracions bàsiques per a la maniobra d’enlairament és mantenir l’avió en l’eix de la pista. En cas de ràfega de vent sobtada pot ser que l’avió es desplaci lateralment. En cas que ocorri tal fenomen, estar centrat farà que la ràfega no et tregui de la pista.

Una vegada l’avió enlairi s’haurà de mantenir la direcció d’enlairament. Això facilitarà que la torre, i altres trànsits, localitzin la posició de l’aeronau fàcilment.

Tipus d’enlairament

Existeixen diferents tipus de maniobra d’enlairament que els pilots poden utilitzar, depenent de diversos factors com el tipus d’avió, la longitud de la pista, les condicions climàtiques i la càrrega útil. A continuació, es descriuen alguns dels tipus d’enlairament més comuns:

1. Enlairament convencional: Aquest és el tipus d’enlairament més comú, en el qual l’avió es mou per la pista fins que aconsegueix la velocitat necessària per a enlairar. Durant aquest procés, el pilot manté l’avió alineat en el centre de la pista i ajusta la potència dels motors per a mantenir la velocitat adequada. Una vegada que s’aconsegueix la velocitat d’enlairament, el pilot aixeca el morro de l’avió per a elevar l’angle d’atac i així generar sustentació.
2. Enlairament curt: Aquest tipus d’enlairament s’utilitza quan la pista és curta o quan l’avió necessita enlairar amb una càrrega pesada. En aquest cas, el pilot utilitza una combinació de potència màxima dels motors i un angle d’atac elevat per a aconseguir l’enlairament. L’avió enlaira en una distància més curta que en l’enlairament convencional, la qual cosa permet enlairar des de pistes més curtes o amb limitacions.
3. Enlairament vertical (VTOL): Aquest tipus d’enlairament s’utilitza en avions dissenyats específicament per a enlairar i aterrar verticalment, com el Harrier. L’avió utilitza toveres orientables per a dirigir la força del doll dels motors cap avall i generar sustentació. Una vegada que l’avió està en l’aire, el pilot orienta les toveres cap endarrere per a guanyar velocitat i altura.
4. Enlairament de curt enlairament i aterratge vertical (STOVL): Aquest tipus d’enlairament s’utilitza en avions com el F-35B, que poden enlairar i aterrar verticalment, però també poden fer-ho en pistes convencionals. En aquest cas, l’avió utilitza toveres orientables i elevadors en el buc per a generar sustentació i permetre l’enlairament en una distància curta.
   5. Enlairament de catapulta: Aquest tipus d’enlairament s’utilitza en portaavions militars per a permetre que els avions enlairin amb un pes addicional. L’avió es col·loca en una catapulta que l’accelera fins a la velocitat necessària per a enlairar. Aquest tipus d’enlairament permet que els avions enlairin en distàncies curtes i amb una càrrega útil pesada.

En resum, existeixen diferents tipus d’enlairament que els pilots poden utilitzar, depenent de les característiques de l’avió, la longitud de la pista i les condicions climàtiques. Cada tipus d’enlairament té els seus avantatges i desavantatges, i és important que els pilots estiguin familiaritzats amb ells per a garantir un enlairament segur i eficient.