La companyia aèria Iberia que tots coneixem a dia d’avui, és de les més antigues del món. La història d’Iberia és la d’una companyia que ha anat creixent i consolidant-se al llarg dels seus ja gairebé 85 anys.
Es va crear el 28 de juny de 1927 i va iniciar la seva activitat comercial amb tres avions Rohrbach Roland, amb capacitat per a deu passatgers que viatjaven en seients de vímet per la seva lleugeresa -el pes sempre ha estat l’enemic a batre en aviació-, dos tripulants, equipatge i càrrega, i la velocitat punta era de 205 km / h.
El primer vol es va realitzar el 14 de desembre d’aquest mateix any, amb presència del rei Alfons XIII, connectant, com no podia ser d’una altra manera, les ciutats de Madrid i Barcelona.
El passatge costava 163 pessetes, i 300 per un vol d’anada i tornada. Ja en el primer mes, havia realitzat 57 vols i transportat 287 passatgers. El vol durava tres hores i mitja.
Podem veure una rèplica a escala real -llevat que és una versió monomotor, i no trimotor com l’original- d’aquest avió Rohrbach Roland, al parc d’atraccions del Tibidabo a Barcelona. El famós “avió del Tibidabo” és, amb 90 anys, la tercera atracció més antiga del centenari parc. Es dóna la circumstància curiosa que és la pròpia hèlix de l’avió la que impulsa l’atracció en els seus “vols”.
Durant la Guerra Civil Espanyola l’any 1937, Iberia patiria una aturada en els seus vols principalment a causa de la poca disponibilitat de combustible que havia en aquells dies, encara que a finals d’aquest mateix any, va aconseguir tornar a operar amb avions i tripulació alemanya i es va convertir així en la línia aèria del Bàndol Nacional amb la seva seu a Salamanca.
El 1939, ja acabada la guerra, Iberia inaugura els vols amb origen o destinació Europa, sent Madrid-Lisboa la seva primera ruta. La central d’Iberia s’instal·la definitivament a Madrid. Aquest mateix any, també apareix el segon logotip de la història d’Iberia.
El 1940, es va concedir a Iberia per llei l’exclusiva del transport de persones, correu i mercaderies dins del territori nacional i les línies a l’estranger que van ser establertes en virtut d’acords internacionals. Aquesta exclusiva, al principi, tindria una durada de 20 anys. L’Estat era propietari de les companyies Transport Aeris Espanyols (TAE) i Iberia, fins que es van fusionar les dues per donar lloc a la constitució de la nova empresa denominada “Companyia Mercantil Anònima Iberia S.A.”. Era l’època del que es va anomenar “companyies de bandera”, que van proliferar a l’Europa després de la segona gran guerra. Una situació que es va perllongar fins a la dècada dels 90 amb la liberalització del mercat aeri.
La companyia no va donar el salt a Amèrica fins a 1946, iniciant vols a Buenos Aires, i es va convertir en la primera companyia que després de la Guerra va donar servei aeri entre Europa i Amèrica de Sud. Va ser llavors quan es va proposar que els passatgers havien de tenir assistència per als vols llargs, i d’aquí va sorgir la figura d’hostessa com a nou concepte. Per identificar fàcilment a les aeromosses, que és com es coneixia a les hostesses de vol, es va decidir crear un uniforme d’estil militar, blanc a l’estiu i blau a l’hivern amb gorreta a joc, el qual aniria evolucionant al llarg dels anys.
Poc anys més tard, l’agost de 1954, l’empresa inaugura una altra ruta clau per la seva expansió internacional: Madrid – Nova York i uns dies després va tenir lloc el primer vol comercial operat amb aeronaus Lockheed L-1049 Super Constellation. Els primers tres avions van rebre els noms de les caravel·les de Colom: Pinta, Nena i Santa Maria.
En el proper article continuarem la història d’Iberia fins al que és la companyia a dia d’avui.
Descobreix més sobre altres grans companyies de el món de l’aviació aquí.