Estem encara lluny de volar a velocitats hipersòniques, però la indústria aeronàutica comença a estar en condicions de realitzar proves que ens acosten a aquesta futura realitat. De fet, l’empresa Stratolaunch va dissenyar en la primera meitat de la dècada el que podria haver estat el primer avió hipersònic de la història, destinat al llançament de naus especials i satèl·lits en les capes altes atmosfèriques, però el projecte en el moment d’escriure aquestes línies està paralitzat.
L’avió està llest per a aixecar el vol, però que s’utilitzi per a llançar satèl·lits és altament dubtós.
En un passat article hem vist el que significava volar a la velocitat del so i la seva aplicació en el transport de passatgers. Una veritable fita de l’aeronàutica, però una realitat poc sostenible amb la tecnologia dels anys 60, època en què es va dissenyar el Concorde.
Amb el pas dels anys, el vell projecte d’una aviació comercial supersònica va ser abandonat en nom de la reducció de la contaminació atmosfèrica i acústica i la millora de la seguretat.
L’avió comercial més ràpid de la història, el Concorde, volava a 2.410 Km/h, més del doble de la velocitat dels avions convencionals, però va deixar d’utilitzar-se en 2003 després de sofrir un gravíssim accident.
La velocitat hipersònica
En el passat article hem parlat de les velocitat supersònica, aquella en què els avions aconsegueixen superar els 1.225 km/h. Avions com el Concorde en el capítol comercial, o el F-15 Eagle dins del sector militar, han marcat un abans i un després en la història de l’aviació. Però, es pot aconseguir anar més ràpid?
La velocitat hipersònica és aquella que aconsegueix superar en cinc vegades la velocitat del so.
A aquesta velocitat, una aeronau ha d’estar preparada per a resistir condicions realment extremes de temperatures i fricció i a més estar dotada de motors capaços de generar la potència suficient per a aconseguir aquestes velocitats i de poder operar en les capes altes de l’atmosfera, on la densitat de l’aire és menor.
Pensem per un moment el que suposaria viatjar a Mach 5 (cinc vegades la velocitat del so). Es podria realitzar el trajecte Londres-Sídney en tan sols quatre hores, o bé de Los Angeles – Tòquio en tan sols dos.
En 2010, els Estats Units aconsegueixo volar un avió no tripulat a velocitats hipersòniques durant tan sols cinc minuts. Pot semblar poc temps, però va anar veritablement una fita. La màquina que ho va aconseguir va ser el X-51A, que propulsat per un coet va aconseguir Mach 4,5.
Futur avió hipersònic
Recentment la startup amb seu a Austràlia Hypersonix Launch Systems ha signat un acord de recerca amb Boeing per a explorar el desenvolupament d’un vehicle hipersònic sostenible impulsat pels motors scramjet Hypersonix SPARTAN, que utilitzen hidrogen com a combustible. El llançament de baix cost de petits satèl·lits seria la primera aplicació d’aeronaus scramjets.
La importància que té aquest avió és molt elevada, atès que el projecte de Stratolaunch ha quedat aparcat de moment, ja que permetrà explorar de forma més profunda el vol a altes velocitats perquè en un futur sigui possible realitzar trajectes comercials com els que descrivíem a l’inici. Seran aquestes les bases de la futura aviació?