Tots els aeroports, especialment els coneguts com “hub” (aeroports de connexió internacional), tenen una molt alta complexitat d’operació a causa de l’elevat nombre de tasques que implica el seu correcte funcionament, ja siguin operacions de trànsit aeri, la seguretat, suport logístic a les diferents empreses que operen dins d’aquest, tant companyies aèries com de handling o servei d’àpats, serveis de neteja o manteniment, fins a la gestió dels importants volums de persones que transiten per les instal·lacions aeroportuàries cada dia.
Els grans aeroports constitueixen un món en si mateixos, amb un complicat entramat d’interaccions entre les diferents àrees que els constitueixen, la qual cosa genera una infinitat d’aspectes poc coneguts que sovint generen sorpresa quan són revelats. Aquí et portem algunes dades que ens han semblat més interessants, sorprenents i sovint desconeguts.
Les pistes d’aterratge ofereixen una gran oportunitat de negoci
Les pistes d’aterratge són, juntament amb les botigues “Duty Free”, la principal font d’ingressos dels aeroports ja que totes les aeronaus estan subjectes al pagament d’unes “taxes d’aterratge” l’import del qual varia en funció del tonatge de l’aeronau i de l’aeroport. Com més pes i major importància de l’aeroport en qüestió, major és l’import a abonar. Aquest import es repercuteix en els passatgers o en el consignatari en el cas dels vols de càrrega. Algú es preguntava al fet que correspon l’epígraf “taxes” que apareix reflectit quan adquirim un bitllet d’avió? Doncs justament a aquest concepte.
Els “slots”
Molt lligat al concepte de les taxes, estan els anomenats “slots”. En altres paraules, els drets de pas per determinats punts de les aerovies, que en ser interseccions forçosament permeten el pas simultanejo pel mateix punt només a un nombre limitat d’avions cada hora. Els slots determinen les hores de sortida i arribada de les rutes que opera una aerolínia, i el retard en la sortida pot ser causa de perdre el slot i haver d’esperar a tenir de nou oberta aquesta “finestra” de pas, la qual cosa pot esdevenir fins i tot més d’una hora més tard.
Els slots més cotitzats en cada aeroport són aquells que permeten embarcar i desembarcar els passatgers en els horaris més demandats –ningú voldria embarcar o desembarcar a hores intempestives de la matinada, per exemple- la qual cosa provoca que les aerolínies licitin per obtenir aquests horaris privilegiats, i corrin el risc de perdre el “slot” o dret de pas si cancel·len una determinada ruta massa vegades. Fins a tal punt arriba l’interès pels drets de pas de determinats aeroports, que a vegades una aerolínia en fallida és adquirida per un rival amb l’únic propòsit si es fes amb els slots que explotava en aquest aeroport.
Les distraccions dels passatgers produeixen diners
Diàriament milions de persones a tot el món fan ús de les instal·lacions aeroportuàries, a vegades amb el temps just per a aconseguir un avió abans que es tanqui l’embarcament. No és estrany doncs que un percentatge relativament alt de passatgers caigui fàcilment en distraccions, ja sigui per les presses, o simplement per distracció, i acabin oblidant alguna pertinença en els controls de seguretat. Molt sovint el protagonista d’aquestes distraccions és diners, oblidat en les safates dels controls de seguretat. Uns diners que els empleats de l’aeroport no poden quedar-se, ni fer ús personal. Quan això succeeix, i atès que els diners és absolutament anònim i resulta impossible la devolució al seu legítim amo, es diposita en un fons que posteriorment s’inverteix en cursos de seguretat o alguna altra preparació.
L’equipatge extraviat no reclamat se subhasta
Desafortunadament l’extraviament d’equipatges en els aeroports. Aquesta maleta que no apareix –o que, en el millor dels casos, apareix en l’altre extrem del planeta- si per desgràcia no aconsegueix finalment reunir-se amb el seu amo, anirà directament a un magatzem on si al cap de 90 dies ningú es persona identificant-se com a legítim amo, serà subhastada. Això inclou els equipatges extraviats per les pròpies aerolínies, a més dels quals es perden en el laberint de cintes transportadores que transporten els equipatges des d’i fins a les aeronaus.
No obstant això, els aeroports només poden subhastar el material perdut una vegada que l’aerolínia dictamini que ha fet tot el possible per intentar localitzar al propietari de la maleta o objecte.
Els objectes que no troben comprador en la subhasta sovint són donats a organitzacions benèfiques o els venen en cases de subhastes.
Els aeroports mantenen als ocells allunyats
Els aeroports tenen un gran atractiu per als ocells. Són zones buidades on els depredadors tenen pocs llocs per a ocultar-se, a més en molts casos les zones on se situen són pròximes a marenys o aiguamolls que en determinades èpoques de l’any poden albergar poblacions notables d’ocells migradors.
Per aquest motiu, els aeroports contracten els serveis d’empreses que espanten als ocells del camp de vol per a evitar accidents. Aquestes empreses utilitzen falcons, àguiles i altres ocells rapaços que s’encarreguen d’allunyar altres ocells que poguessin interferir amb l’operació de l’aeroport.
Aquesta és una petita mostra del molt que esdevé en una gran instal·lació aeroportuària, i que sovint passa desapercebut als ulls de l’usuari però que hem revelat aquí per a vosaltres.
Vols saber més sobre els aeroports?
Descobreix les pistes d’aterratge més espectaculars del món.