Com es divideix l’espai aeri?

A mesura que l’aviació va anar guanyant importància com transport de mercaderies i passatgers, es va haver de començar a regular legalment el funcionament de la indústria. Una de les normatives que més ha marcat l’aviació és la regulació de l’espai aeri.

¿Què és l’espai aeri?

L’espai aeri és la part de l’atmosfera regulada per un Estat en particular. L’espai aeri comprèn tant la superfície atmosfèrica que hi ha tant sobre aigua com sobre terra.

Classes d’espai aeri

Depenent del moviment d’aeronaus, el seu propòsit i el nivell de seguretat requerit, els espais estan classificant en: Controlat, no controlat o espai aeri d’ús especial.

L’òrgan regulador de l’espai aeri és la OACI. La classificació feta per l’Organització d’Aviació Civil Internacional determina que cada zona compta amb una lletra de la A a la G. En aquesta classificació, l’A és l’espai aeri amb més control, mentre que la F i la G representen l’espai menys controlat.

A continuació veurem en què consisteixen les diferents classificacions:

Classe A

Com s’ha comentat, la classe és la més restrictiva. En aquesta zona només poden volar vols instrumentals (IFR). Això vol dir que els vols visuals (VFR) no poden operar en la zona.

Classe B

La classe B engloba l’espai aeri que en el qual es permeten tant vols IFR com VFR. La resta de característiques són comunes amb els espais de classe A.

Classe C

Com en la categoria anterior, aquest espai permet vols tant instrumentals com visuals. La diferència en aquest cas és que els vols IFR i els VFR és que estan separats entre ells i els VFR són els únics que reben informació sobre altres trànsits.

En aquesta categoria els vols instrumentals no tenen restriccions de velocitat, però els visuals no han de passar els 250 nusos fins als 10.000 peus.

Classe D

En la Classe D poden volar tant vols instrumentals com visuals. En aquest cas, els vols IFR estan separats d’altres trànsits instrumentals i reben informació sobre els vols visuals, mentre que els VFR reben informació tant dels vols instrumentals com visuals.

A partir d’aquesta classe, tots els vols tenen restringida la velocitat màxima a 250 nusos fins que s’aconsegueixin els 10.000 peus.

Classe E

En aquesta categoria es permeten vols tant instrumentals com visuals. En aquest cas, però només els vols instrumentals estan subjectes a control, a més d’estar separats d’altres trànsits instrumentals.

Classe F

En aquesta categoria comencen els espais no controlats. En aquest espai es permet tota mena de vol i, a més, no estan controlats.

Classe G

És l’espai més lliure que existeix, no hi ha control ni separació per a cap mena de vol. La Classe G és el que coneixem com la capa de lliure circulació, en la qual poden volar avions, ultralleugers, drons i aeromodels.

En resum, la comprensió de les diferents classes d’espai aeri és fonamental per als pilots, els controladors de trànsit aeri i els responsables de la regulació del trànsit aeri. Conèixer les limitacions i restriccions de cada classe d’espai aeri és essencial per a garantir la seguretat dels vols i l’eficàcia del control del trànsit aeri. A més, l’ús responsable de l’espai aeri contribueix a la protecció del medi ambient i a la sostenibilitat del transport aeri en el futur.