Bird strike, com de comú són els accidents d’ocells amb avions?

Del 2008 al 2015, es van reportar gairebé 98.000 xocs d’aus amb avions o “bird strike”, segons dades de l’OACI (Organització d’Aviació Civil Internacional). És una evidència que aquest és un succés relativament comú dels viatges aeris moderns.

Aquestes col·lisions són molt més freqüents durant les maniobres d’enlairament i aterratge, les dues fases crítiques del vol i en què la interrelació entre aus i aeronaus resulta possible amb més facilitat. En aquest sentit és molt important la resistència de l’aeronau, i per això durant el procés de certificació s’efectuen proves de comprovació que inclouen el llançament d’objectes de pes i massa similars al d’una au de mida contra les zones més exposades a un impacte directe. Avui dia, els avions comercials són increïblement resistents -encara que no inmunes- a aquest tipus d’impactes i les seves conseqüències sobre parabrises, vores d’atac, i motors.

Després d’experimentar un impacte, l’avió ha de ser retirat immediatament de servei (a això se li denomina un “no go”) per examinar a la recerca de possibles danys, amb els costos directes i indirectes que comporta per a l’aerolínia. Quantificant aquests danys es calcula que el cost estimat de tots els impactes d’aus en l’aviació, segons l’Agència Espacial Europea, és de més de 1.000 milions de dòlars a l’any. Amb certa freqüència cal lamentar víctimes o ferits en aviació deguts a impacte per au, encara que la majoria de la vegades aquests episodis passen desapercebuts. No així en el cas conegut com “el miracle de Hudson”. El 15 de gener 2009 un Airbus A320 US Airways va enlairar de l’Aeroport La Guàrdia a Nova York amb destinació l’Aeroport Internacional de Charlotte, però es va veure obligat a aterrar al riu Hudson, després de que una bandada d’ocells inutilitzés els dos motors de l’avió després de l’enlairament. L’episodi va ser qualificat per la premsa com miracle, ja que la perícia del veterà comandant Chesley “Sully” Sullenberger i el seu copilot Jeff Skiles van salvar les vides dels 150 passatgers i 5 tripulants d’aquest vol.En la majoria de casos, els impactes d’aus contra avions es produeixen per sota dels 150 metres d’altura, ja que la major part de les espècies no volen a molta altura. No obstant això, s’han produït albiraments d’aus com còndors i voltors per sobre dels 10.000 metres d’altitud.

Actualment, hi ha certes estratègies preventives per evitar aquests successos. Alguns aeroports, com són el de Laguardia i JFK de Nova York, reuneixen les oques i opten per sacrificar-los amb gas. Altres aeroports també opten per efectuar trets a l’aire amb una pistola, o emprar altres animals com aus de presa o gossos de caça.

De tota manera, hi ha tecnologia que proporciona altres maneres de prevenir aquests xocs.Fa poc, es va descobrir un nou mètode. Un estudi publicat a la revista PeerJ, que va ser elaborat per investigadors de la Universitat Purdue, va demostrar que les llums LED vermelles i blaves són capaços de fer fora els ocells de forma eficaç i fer que continuïn el seu vol en direcció oposada.

Els investigadors que van fer l’estudi ho van provar en tords. Així, van observar que aquests ocells evitaven seguir les rutes il·luminades amb llums LED blaves i vermelles, però que la llum ultraviolada (UV), la verda i la blanca els era indiferent.