Els aeroports espanyols han arribat a acumular fins a 150 avions abandonats pels seus propietaris, segons dades facilitades per AENA referits al passat any.
Aquests abandons responen a múltiples raons. Les més comunes, la fallida de la companyia i consegüent incapacitat per a afrontar les despeses d’estacionament en l’aeroport, o l’aparició d’una avaria greu en un avió massa vell com perquè la reparació resulti rendible.
Moltes vegades no se sap del seu abandó fins a passats diversos mesos –a vegades fins i tot anys- i, per a poder retirar-los és necessari afrontar un llarg procés burocràtic. Les aeronaus abandonades a més d’ocupar un espai en les plataformes necessari per a l’estacionament d’altres aeronaus que sí que estan en servei suposen una gran pèrdua econòmica per als aeroports ja que no abonen les taxes corresponents als costos d’aparcament. Aquestes taxes poden oscil·lar entre els 200 i els 900 euros diaris, segons les característiques, pes, aeroport i situació –*finger o remot- de cada aeronau.
En els últims anys hi ha hagut una mitjana entre 70 i 100 avions abandonats en la xarxa d’aeroports d’AENA. Una dada que permet calibrar en la seva exacta mesura l’abast real del problema, especialment en els aeroports més saturats.
Però… Quin és aquest procés legal?
Explicarem com es desenvolupa a grans trets el procés per a retirar aquestes aeronaus de les plataformes aeroportuàries.
Quan es detecta que una aeronau ha estat abandonada per un propietari o una empresa aeronàutica, exceptuant els casos en què aquesta estigui embolicada en un procés judicial tal com embargaments o concursos de creditors, Aena, té com a primera actuació l’obligació d’intentar localitzar al propietari o empresa propietària de l’aeronau per a instar-la a procedir a la seva retirada, abonant les quanties en concepte d’estacionament que s’hagin generat durant la seva estada.
En el cas que no sigui possible localitzar pel motiu que sigui al propietari de l’aeronau, s’inicien els tràmits per a poder declarar legalment en estat d’abandó a l’aeronau o aeronaus en qüestió.
Aquesta declaració ha de reflectir-se en el Boletín Oficial del Estado (BOE) i en el Diari Oficial de la Unió Europea (*DOUE). És necessari que hi hagi tres publicacions en el BOE en tres dates diferents durant tres mesos seguits. Transcorregut un any des de l’inici de l’expedient d’abandó, si no hi ha hagut prèvia reclamació del propietari, és llavors quan es declara oficialment l’abandó de l’aeronau i poden iniciar-se els tràmits per a per a procedir a la seva subhasta pública.
Una vegada conclòs el procés judicial, sense èxit, al no haver pogut resoldre la situació amb la propietat, les autoritats aeroportuàries –AENA en el cas d’Espanya- tenen llum verda per a convocar una subhasta pública per a poder recuperar una part de les despeses ocasionades. En algunes d’aquestes ocasions els avions s’acaben venent a pes, pel fet que el llarg període passat a la intempèrie i sense cap manteniment ha deteriorat notablement les estructures, incapacitant-los per a tornar a volar si no és amb una quantiosa inversió. En altres ocasions es venen per un preu simbòlic, molt inferior al preu real, ja que el nou propietari que adquireix l’aeronau haurà d’abonar les despeses generades en anys anteriors i, serà qui s’encarregui de retirar l’aeronau ja sigui en vol -si això és possible- o per terra, de les instal·lacions de l’aeroport en el qual es trobi.
Com a dada significativa, Aena va ingressar en 2020 només 116.600 euros subhastant 22 avions abandonats durant dècades en les seves instal·lacions.