Els winglets d’un avió són les aletes, normalment són verticals, i se situen en la punta de l’ala. Aquests permeten reduir la resistència induïda. És a dir, serveixen per a evitar que el flux de l’aire de l’intradós es barregi amb el del extradós per la diferència de pressions entre tots dos.
Això genera remolins de punta d’ala que augmenten la resistència i, per tant, frenen a l’avió. També durant les maniobres d’enlairament i aterratge els importants vòrtexs que es generen en la punta dels plans, amb velocitats de fins a 90 quilòmetres per hora, constitueixen un greu perill per a avions més lleugers que poguessin enlairar o aterrar a continuació.
De fet, en els plans de vol (Flight Pla) les aeronaus es categoritzen en funció del seu deixant turbulent: Superpesada (super), reservada a avions com l’Airbus 380 o el Antonov 225; Pesada (heavy), per a aeronaus de pes màxim a l’enlairament (MTOW) de 136.000 kg o més; Mitjana (medium), aeronaus amb MTOW de menys de 136.000 kg però més de 7000 kg, i finalment Lleugera (light), per a aeronaus de 7.000 kg o menys.
Totes aquestes classificacions i els seus efectes sobre la formació de deixants turbulents varien sensiblement en funció de la incorporació dels winglets o no a les estructures dels avions. En el següent apartat t’expliquem més en profunditat la seva utilitat.
Utilitat dels winglets d’un avió
Un avió se sustenta gràcies a la diferència de pressió de l’aire que circula per la part inferior (intradós) respecte a la cara superior (extradós) de l’ala. Però clar, al final de l’ala no hi ha res que separi aquests costats esmentats, per la qual cosa en ajuntar-se es generen uns remolins que es converteixen en una font important de resistència aerodinàmica.
La utilització dels winglets permet reduir considerablement la grandària dels vòrtexs, ja que indueix a un contacte més gradual de totes dues masses d’aire. Per tant, els winglets redueixen la resistència aerodinàmica i, per tant, permeten un menor consum de combustible. Com sabreu, la cerca d’estalvi de combustible és un dels objectius prioritaris de companyies com Airbus o Boeing ja que constitueix una peça clau en l’optimització del rendiment i l’eficiència de les modernes aeronaus.
Podeu llegir l’article sobre els combustibles del futur que ja s’estan investigant.
Tipus de winglets
Winglet
És el disseny més bàsic i, al qual qualsevol persona si es parla de winglets reconeixerà.
Winglet fence
El winglet fence és una variant introduïda per Airbus en els models de la família A320, i també –amb modificacions- en l’A380. Tal com el seu nom indica, és una barrera de punta d’ala. Sobresurt tant per dalt com per baix, per a propiciar que el flux d’aire mantingui una trajectòria paral·lela a la de l’avanç de l’avió, i evitar que l’aire a major pressió de sota l’ala formi remolins amb el flux a menor pressió de la part superior.
Blended winglet
Els Blended winglet és la solució optimitzada trobada per Boeing. Són més grans i cridaners, ja que es caracteritzen per ser com una “mini paret vertical”, és a dir, és com una prolongació de l’ala en forma vertical.
Sharklet
Airbus va batejar així a la seva versió molt semblant als blended. Aquests redueixen el consum en un 3’5%, per la qual cosa la companyia va començar a implantar-los en els A320 neo. Reben aquest nom per la seva semblança amb una aleta de tauró.
Split Scimitar winglet
En 2016, els enginyers de Boeing van esmolar encara més el perfil superior i van afegir una nova aleta en la part inferior de l’ala. Aquest nou disseny aconsegueix millorar l’eficiència de l’avió en un 2%. És el model que incorpora el B737 Max.
Raked wingtip
Finalment, Boing va decidir reinventar l’ala completament. El resultat va ser una punta d’ala molt llarga, esmolada i amb un cert angle de torsió.
Però existeixen diversos problemes per a aquest nou model. El primer és que no són tan eficaços durant l’ascens i el descens, però si per a quan l’avió aconsegueix la velocitat creuer, per la qual cosa el fa més útil per a aeronaus de trajectes llargs. És el disseny que podem veure en el B787 Dreamliner.
El segon problema és la longitud de les ales. En els aeroports, l’espai per a cada aeronau és limitat, per la qual cosa els enginyers de Boeing van convertir en winglets plegables en terra, per a reduir la grandària. En el cas del B777X, el plegat de les puntes dels plans permet reduir l’envergadura de l’avió en 3,3 metres.