como funciona la presurización de cabina

Quan volem molt poques vegades ens parem a pensar en la de factors físics que ens permeten realitzar el vol. Un d’aquests exemples és el fet que puguem respirar tranquil·lament a més de 12.000 metres. La resposta està en la pressurització de cabina.

A l’altitud que vola un avió la pressió atmosfèrica natural és molt baixa, cosa que significa que no hi hauria suficient oxigen per als ocupants de la nau, és a dir, el normal a una altitud tan elevada seria quedar-nos sense aire. No obstant això, gràcies a la pressurització de cabina podem realitzar vols de llarga durada sense cap problema.

Què significa pressuritzar la cabina?

Pressuritzar la cabina significa que en l’espai de la cabina la pressió d’aire és l’equivalent a la d’una altitud més baixa. Bàsicament, la concentració d’oxigen en l’aire és la mateixa que quan el passatger està en terra.

Estar a més altura no significa que hi ha menys oxigen, sinó que la concentració de l’oxigen en l’aire és menor.

Com es fa la pressurització de cabina?

Hi ha diversos tipus de pressurització de cabina depenent de l’aeronau. Generalment, el mètode de pressurització consisteix a obtenir aire a pressió que prové dels motors de l’avió.

A través de l’etapa de compressió del motor, es pren l’aire de fora la nau i a través de compressors es comprimeix per a alimentar la potència de la turbina. Durant les diferents etapes de compressió de l’aire net trobem les “vàlvules de sagnat” aquestes extreuen part de l’aire recollit i el redirigeixen als sistemes reguladors de pressió de la cabina.

Un altre mecanisme que ajuda a la pressurització del buc de l’avió són les vàlvules de sortida de l’aire. Aquestes són les encarregades de regular la quantitat d’aire que abandona la nau a través de la seva obertura i tancament. Si es necessita un augment de pressió es tanquen i si es necessita una reducció s’obren.

presurización de cabina

Què comporta la pressurització de cabina?

Una de les principals conseqüències del sistema de pressurització és que l’aire té una humitat molt baixa. L’aire exterior de l’avió, en trobar-se a una alta altitud, té menys aigua que l’aire al nivell de la mar. A més, en ser especialment fred s’escalfa en la mateixa turbina de l’avió, la qual cosa el deshidrata una mica més.

Una de les conseqüències del canvi de pressió és també el tamponament de les oïdes. Quan l’avió enlaira la pressió de fora, l’oïda disminueix i quan aterra augmenta, la qual cosa fa que el nostre timpà respongui tapant-se i destapant-se respectivament.

No seria més fàcil volar més baix?

Volar més baix facilitaria el procés de pressurització, però portaria més problemes de navegació. Un vol més baix hauria de tenir en compte les muntanyes més altes i altres factors com el mal temps.

Els avions moderns, a més, estan pensats per a volar a altures de més de 12.000 metres, per tant, són menys eficients en baixes altures.

Els sistemes de pressurització són vitals per a l’aviació i, sense ells, seria impossible fer les rutes aèries que es fan avui dia. Conèixer i dominar els processos físics que ocorren durant el vol és un factor fonamental per a pilotar de manera professional una aeronau. Aquest coneixement et permetrà conèixer possibles errors i sorpreses quines poden passar durant un vuel

0 Respostes

Deixa una resposta

Vols deixar el teu comentari?
Fes-ho ara!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.