Durant molt de temps Qatar Airways i Qantas han pugnat per ser la companyia aèria amb el vol més llarg del món. No obstant això, Singapore Airlines s’ha unit darrerament a el mercat dels vols de molt llarga distància.
L’empresa asiàtica oferia des de fa ben poc temps el vol sense escales més llarg del món, connectant les ciutats de Singapur i Newark (Nova Jersey) en un viatge d’una mica més de 17 hores, i anteriorment aquest rècord el tenia Qatar Airways, amb la seva vol de 17,5 hores que unia Auckland (Nova Zelanda) i Doha (Qatar). Una altra aerolínia que aposta per aquest tipus de vols és la companyia australiana Qantas.
Fins ara, la seva ruta més llarga sense escales era la ruta Perth (Austràlia) -Londres, que es recorre en 17 hores. Aquesta “guerra” segueix en peu, i Singapore Airlines ha perdut l’honor de ser la companyia amb el vol més llarg del món sense escales. Fa pocs mesos es va enlairar des de Nova York un Boeing 787-9 Dreamliner amb destinació a Sydney, operat per l’aerolínia Qantas Airways. Aquesta ruta va recórrer una mica més de 16.000 quilòmetres i 15 fusos horaris en unes 20 hores.
De totes maneres, aquest vol ser un test per realitzar proves físiques i emocionals a bord. Els tripulants van ser uns 50 científics i investigadors mèdics, i l’objectiu d’el vol era investigar els efectes del “jet lag”, per trobar mecanismes que puguin contrarestar els efectes dels desajustos horaris que provoquen aquest tipus de viatges tan llargs.
De fet, segons l’agència Bloomberg, que cita BIS Healthcare, una empresa especialitzada en noves tecnologies de la salut, la demanda de teràpies de jet lag creix un 6% cada any i aquesta indústria arribarà als 732 milions de dòlars en 2023.
En aquest tipus de vols, són moltes les persones que questionan el paper dels pilots.
Tot i que els avenços tecnològics podrien fer-nos creure que fins als grans avions ja es manegen sols i que podríem prescindir dels humans per portar-los a bon aeroport, són moltes les tasques encomanades als pilots durant un viatge llarg per tal d’assegurar el millor vol a els passatgers.
A part de les operacions més o menys convencionals inherents a tot vol independentment de la seva durada, en una ruta de llarga distància la planificació del vol resulta essencial.
Atès que es tracta de rutes en les que s’empren avions de gran capacitat i consum, el volum de carburant a l’inici del vol resulta un important factor de càrrega que implica esglaonar l’ascens fins al nivell de vol desitjat tenint en compte el consum, i per tant el “alleugeriment” que experimentarà l’avió amb el pas de les hores.
La meteorologia i les conegudes com “corrents en doll” -fluxos d’aire en les capes altes atmosfèriques amb velocitats de fins a 250 km per hora- també influeixen. De fet, cada dia es publica el mapa de la situació d’aquestes corrents en doll per poder establir les rutes més favorables també en base a aquest fenòmen. Volar a favor del corrent en doll i en el si d’ella pot escurçar un Nova York- Barcelona en més de hora i mitja.
Els pilots són també els que, en cas d’emergència, ja sigui per problemes mecànics o per indisposició d’algun passatger, poden determinar el procediment a seguir i les mesures de seguretat a adoptar.
Entre les múltiples tasques que realitzen a bord els pilots durant el vol, es troben així mateix el monitoratge dels sistemes, el seguiment de la ruta o les comunicacions per ràdio amb els diferents centres de control de trànsit (ATC) de les diferents Regions d’Informació de Vol (FIR / UIR) que travessen.
La gran càrrega de treball que un vol intercontinental de llarga o molt llarga distància comporta implica que en aquests vols es requereixin dos o tres tripulacions completes, per tal de garantir en tot moment que el vol estigui dins dels paràmetres legals d’activitat laboral, a tal d’evitar els riscos que comportaria l’operació aèria amb tripulacions fatigades.