Tots coneixem Airbus i Boeing, dos dels principals fabricants aeronàutics del planeta dels quals ja hem parlat en anteriors articles, amb importants divisions comercials i militars. però també hi ha altres companyies que fabriquen avions comercials que, encara que menys conegudes, també són molt rellevants en el món de l’aviació.
Bombardier
Bombardier és una empresa canadenca amb seu central a Dorval, Quebec. És l’únic fabricant del món dedicat a el disseny i fabricació d’avions i també de trens. La seva divisió Aerospace compta amb més de 37.700 empleats i dissenya, fabrica i ofereix suport a una àmplia gamma de productes d’aviació en els segments business, regional, i amfibi des de 1986. Els desgraciadament populars hidroavions contra incendis que veiem cada estiu operar en els focs forestals són fabricats per la firma canadenca.
Bombardier Aerospace se situa en el tercer lloc a nivell mundial en volum de negoci, després de Boeing i Airbus, i en el quart pel que fa a unitats d’avions produïdes anualment, després de Boeing, Airbus i la brasilera Embraer, de la qual parlarem després. El seu principal mercat se centra en l’aviació executiva, amb models de negocis punters en el sector com poden ser el Global i el Challenger en les seves diverses versions, o el llegendari i sumptuós Learjet.
Al mercat d’aviació comercial, Bombardier destaca en el segment de l’aviació regional amb el seu turbohèlix Dash-8, així com amb els models CRJ100 / 200/440 i CRJ700 / 900/1000.
A meitats de l’any 2019, la firma canadenca va anunciar que traspassava la unitat dels avions CRJ a Mitsubishi, en una operació valorada en 483 milions d’euros. No obstant això, Bombardier ha seguit amb l’acoblament dels 50 avions CRJ compromesos. A partir 2021 el saber fer, el personal i les plantes de Belfast i el Marroc passaran a mans de la japonesa.
D’altra banda, any passat, Bombardier va vendre a Airbus el 50,01% de la seva filial C Sèries Aircraft Limited Partnership, fabricant dels avions CS100 i CS300, que van passar a formar part de la cartera de models d’Airbus rebatejats com A220-100 i A220-300; i que estan tenint un gran èxit de vendes.
De cara a el futur, Bombardier té la intenció de dedicar-se únicament a la fabricació de trens i de jets corporatius.
Embraer
Embraer (Empresa Brasileira d’Aeronàutica) és una fàbrica aeronàutica brasilera, fundada l’any 1969. La companyia produeix avions comercials, militars i executius. Entre les fàbriques aeronàutiques ocupa el tercer lloc, pel que fa a nombre d’empleats i la quantitat de lliuraments anuals d’avions, per darrere de Boeing i Airbus.
La companyia té la seu central en, juntament amb la seva planta principal i el centre de disseny i enginyeria. Embraer compta amb una altra planta, també a l’estat de São Paulo, on es fabriquen els components més importants i es controlen les proves de vol. Cal destacar que aquesta instal·lació disposa d’una pista de 5.000 metres de longitud, la qual cosa la converteix en la tercera pista més llarga en el món.
Embraer posseeix delegacions comercials i de manteniment en els Estats Units, a Portugal, així com oficines comercials a França, Singapur i Xina.
A principis de l’any 2000 va llançar el programa E-Jets, amb avions de 70 a 130 passatgers, en una competència directa contra els productes de la canadenca Bombardier.
També va buscar nous horitzons per a la seva internacionalització, amb l’obertura de fàbriques a la Xina i els EUA.
Embraer des de juliol de 2019 ha passat a dir Boeing Brasil – Comercial. El gegant nord-americà va adquirir en aquesta data el 80% de la divisió comercial, a les seves mans està el desenvolupament dels E-Jets de la generació E2, encapçalats pel E190 E2, que competirà directament amb el A220 que Airbus comercialitza després haver absorbit a Bombardier.
Els principals operadors de l’E190 són JetBlue, Hainan Airlines, Aeroméxico, Air Canada, Blau i Lufthansa.
ATR
ATR (Avions de Transport Regional en francès o Aerei dóna Trasporto Regionale en italià) és un fabricant d’avions franco-italià amb seu als terrenys de l’Aeroport Internacional Toulouse-Blagnac a França. L’empresa es va formar el 1981 a través de la fusió de Aérospatiale de França (ara Airbus Group) i Aeritalia (actualment Leonardo) d’Itàlia.
La família ATR va ser dissenyada partint d’un avió biturbohélice d’ala alta, tenint en compte que havia de ser eficient, tenir flexibilitat operacional, aconseguir el màxim confort per al passatger i economia. Aquestes qualitats el fan ideal per a rutes curtes entre ciutats petites i mitjanes i per operar en aeroports regionals.
Els seus principals productes són l’ATR 42 i ATR 72. La numeració que segueix a el model indica el nombre de seients que en configuració estàndard a classe única ofereix l’aeronau (42 o 72), encara que pot aquesta pot variar entre 40/50 i 70 / 78 (en la versió 600) seients respectivament.
Les instal·lacions de fabricació a Itàlia, s’encarreguen de produir el fusellatge i la secció de cua, en canvi les ales es construeixen a França. El muntatge final, les proves de vol, certificació i la distribució són responsabilitat d’ATR a Tolosa, França.
Alguns dels seus clients són Air New Zealand, Japan Airlines, Cebú Pacific, Braathens, o Air Nostrum i Iberia Express a Espanya.
El passat any 2019 ATR va lliurar 68 avions enfront dels 76 d’un any abans. Les vendes el 2019, per contra, van ser millors en 2019 que en 2018: 79 aparells davant de 52.