Avui dia estem tan acostumats a l’agilitat i la rapidesa quan utilitzem el transport aeri que fa la sensació que sempre hagués estat així. No obstant això, la locomoció aèria és molt recent en termes històrics. Tant és així que els seus orígens es remunten a fa poc més de 250 anys.
Va ser en 1782 quan els germans Joseph i Jacques Montgolfier, fills d’un fabricant de paper, van descobrir mentre jugaven amb unes bosses que, si les col·locaven invertides sobre una foguera, aquestes pujaven fins al sostre. Això els va portar a experimentar fins que van aconseguir que una bossa s’alcés 250 metres. Havia nascut el globus aerostàtic.
Amb tot, el globus aerostàtic no tenia capacitat de govern. Es coneixia el punt de partida però no el d’arribada, i era per tant poc eficaç com a mitjà de transport. Faltava encara molt per veure els primers dirigibles Zeppelin solcar majestuosament el cel atlàntic unint Europa i Amèrica. Una aventura que va tenir final catastròfic. Però aquesta, com diria Rudyard Kipling, és una altra història.
Centrem-nos doncs en l’aventura d’elevar a l’atmosfera un objecte més pesat que l’aire. El primer avió pròpiament dit va ser creat per Clément Ader, el 1890, que va aconseguir volar amb el seu Éole tan sols 50 metres. Després repetiria la gesta amb Avió II (1892) i Avió III (1897).
Els èxits d’Ader ens porten a les albors de segle XX. Els germans Wright, uns fabricants de bicicletes nord-americans que han passat a la història per ser pioners de l’aviació, van aconseguir fabricar un avió que va ser capaç de planejar un curt vol impulsat amb ajuda d’una catapulta externa.
Aquest vol va servir per provar el sistema de viratge i control d’un avió que seria el precursor del mític “Flyer“, que es va elevar en el matí del 17 de desembre de 1903 a les ventoses platges de Kitty Hawk (Carolina de Nord) impulsat per un motor de tan sols 12 CV.
Com a dades curioses, el Flyer dels germans Wright seria avui dia catalogat pel seu pes com ULM, i en el seu primer vol va recórrer tan sols 36,6 metres. Menys de la meitat de la longitud d’un Airbus A380 actual (73 metres).
Tot i que es considera universalment als germans Wright els precursors oficials del vol controlat a motor, la veritat és que el Brasil defensa que la seva compatriota Alberto Sants Dumond, que el 23 d’octubre de 1906 -tres anys més tard que els nord-americans- va fer un vol de 60 metres en el qual per primera vegada una aeronau va enlairar sense cap mena d’ajuda i utilitzant només la seva pròpia força motriu, és l’autèntic pioner del transport aeri tal com el coneixem. Wright o Dumond? La polèmica està servida.
La veritat és que tant els germans Wright com Sants Dumont van encoratjar l’interès a seguir avançant en el desenvolupament de noves i millors aeronaus. El món desconeixia encara que el segle que tot just començava anava a convertir-lo en escenari de dues sagnants guerres que anaven a impulsar el desenvolupament de les màquines aèries d’una manera insospitat, com a arma de guerra i no com a mitjà de transport.
En 1916, en plena I Guerra Mundial, l’empresa alemanya Junkers va fabricar un prototip d’avió de metall. El Junkers J1, més conegut com a “Donkey Tin” va ser tota una fita en la Història. A partir de llavors van començar a integrar-se aliatges metàl·lics més resistents en els bucs, fins llavors majoritàriament de fusta i tela. L’avió es feia més resistent, i alhora millor arma de combat.
Abans de l’inici de la primera gran contesa a Europa, el 1911 als Estats Units ja operaven els primers vols comercials i servien per transportar el correu. A Europa el 1918, poc abans de la fi de la guerra, Pierre-Georges Latécoère va crear una línia aèria per al transport postal unint inicialment França amb el Senegal passant per Espanya i el Marroc, i més tard a través de l’Atlàntic fins Rio-Recife al Brasil. Un “as” de l’aviació de la primera guerra mundial, Antoine de Saint–Exupéri -l’autor del mundialment conegut “El Petit Príncep” – va volar per a les línies Latécoère.
Els vols amb passatgers a Europa van començar el 1919, i en l’espai de temps “entre guerres” es van fundar la majoria de companyies aèries europees “de bandera” que han sobreviscut fins als nostres dies. Iberia (1927), o Air France (1939) van veure la llum en aquells anys. En aquest mateix any de 1919, es va realitzar el primer vol transatlàntic amb escales entre el Canadà i Irlanda. Vuit anys després s’aconseguiria creuar l’Atlàntic sense escales per primera vegada.
La dècada de 1930 va suposar tot un avenç en l’aviació civil. Les aeronaus no només tenien una major capacitat de càrrega i abast, sinó que es van millorar les telecomunicacions i els equipaments per a la navegació aèria.
A partir d’aquest moment, i amb l’arribada primer dels grans cuatrimotores com el Lockheed “Supercostellation” i més tard els primers reactors amb cabina pressuritzada i millores com la implementació del pilot automàtic (Autopilot) -desenvolupat en 1912 per Sperry Corporation, però gairebé sense aplicació en aviació comercial fins llavors- van contribuir a consolidar l’avió com el mitjà de transport hegemònic a escala mundial que coneixem avui dia.
Després del final de la Segona Guerra Mundial, l’aviació comercial va evolucionar per primera vegada de manera independent a l’aviació militar.
El primer avió de reacció de caràcter comercial de la història de l’aviació, va ser el d’Havilland Comet. El 1952, el Comet era capaç de volar a 850 km / h i estava dotat de cabina pressuritzada, un important avenç que permetia ascendir a nivells de vol prohibitius fins llavors evitant gran part dels fenòmens meteorològics que podien fer incòmode o perillós el vol.
No obstant això, seria la nord-americana Boeing la que faria el gran salt qualitatiu cap al qual entenem ara per vols comercials amb el Boeing 707.
El primer gran “jet” quadrimotor per al transport de viatgers i càrrega de la història de l’aviació moderna.
L’actor John Travolta, experimentat pilot comercial a més d’actor, va tenir el rar privilegi de posseir i pilotar un d’aquests precursors dels moderns viatges per via aèria. El 707 de Travolta va ser donat al “Historical Aircraft Restoration Society” d’Austràlia el 2017.
No obstant això, no va ser fins a la segona meitat de segle passat quan amb l’aparició del Boeing B747 -el “jumbo-jet” – i la creació a l’altre costat de l’atlàntic del Consorci Airbus que l’aviació comercial va enlairar per complet, fent el salt a avions de gran capacitat com l’esmentat B787, o anys més tard de l’A380, o es va llançar a la conquesta dels vols civils supersònics de la mà del ja desaparegut Concorde.
Aquest repàs, forçosament succint, a algunes de les fites de la història del transport aeri ha intentat descriure el progrés tecnològic que ha experimentat la societat en benefici del transport per via aèria de mercaderies i passatgers. Uns avenços que van tenir com a protagonista principal el segle XX però que han contribuït a modelar de forma decisiva la realitat de segle XXI.