Existeixen dues maneres de volar una aeronau: Vol visual -directe i intuïtiu- i vol instrumental, molt més tècnic.
En condicions de vol visual, el relleu, les ciutats, carreteres, etc… ens donen indicacions clares de la nostra posició. Aquesta és la modalitat practicada en Aviació Esportiva, i de fet amb bona visibilitat i a baixa altitud, un simple mapa de carreteres podria ser suficient per a guiar-nos amb seguretat. Però Què succeeix quan el vol es desenvolupa en condicions de baixa o nul·la visibilitat?, sobre núvols, de nit, sobre l’oceà…? En aquests casos s’ha de recórrer al vol Instrumental. Per a això, tant l’aeronau com el pilot han d’estar habilitats.
Com veiem, depenent de les condicions meteorològiques en les quals es desenvolupa el vol es pot classificar en dues regulacions:
- Visual Flight Rules (VFR): En aquesta regulació entren els vols en els quals es pot operar en condicions meteorològiques visuals. (VMC – Visual Meteorological Conditions)
- Instrumental Flight Rules (IFR):En aquesta regulació s’inscriuen els vols que operen en condicions instrumentals. És la manera en què es desenvolupen els vols comercials, ja que precisen d’elements fiables d’orientació, independentment que se sobrevoli la mar o s’estigui realitzant un vol nocturn. D’altra banda, els vols comercials solen realitzar-se en altituds que sovint sobrepassen els 10.000 metres, de manera que fins i tot amb temps buidat difícilment ens podríem guiar per allò que veiem sobre el sòl. Si a més estem volant en condicions meteorològiques adverses IMC (IMC – Instrumental Meteorological Conditions) volar en condicions IFR és obligatori.
Operar baix VFR no implica que no es puguin utilitzar les eines de vol instrumental. Per exemple, en un vol VFR es pot sol·licitar un vector a una determinada radioayuda a fi de millorar la seguretat de la navegació. No obstant això, quan s’opera baix condicionis IMC no és possible el vol VFR. Els criteris de delimitació entre IMC i VMC es coneixen com a mínims VMC i es defineixen per: la visibilitat horitzontal, el sostre de núvols (per a enlairaments i aterratges) la proporció entre cel cobert i lliure de núvols.
VFR
El vol VFR permet volar per diverses rutes i diverses altituds, excepte en situacions específiques de l’espai aeri, tant de dia com de nit (si es posseeix qualificació VFRN). En aquestes condicions, el pilot ha de responsabilitzar-se de mantenir contacte visual amb el terreny, així com la separació amb altres aeronaus.
IFR
El vol IFR és el tipus de vol que requereix que el pilot es vaig guiar a través d’instruments de vol. També es coneix com a “vol controlat”, ja que el pilot rep indicacions de rumbs, altituds, vectors, etc… des del control de trànsit aeri en terra, i no és responsable de mantenir les separacions amb altres trànsits, labor que recau en el controlador.
Alguns dels instruments de navegació utilitzats en el vol instrumental són el VOR (Very Omnidirectional Range) -un emissor de senyals semblant a un radiofaro- el DME (Distance Medition Equipment), o el ILS (Instrumental Landing System) que permet realitzar aterratges amb baixa o molt baixa visibilitat horitzontal.
Si vols ser un bon pilot, i tenir opcions en el mercat laboral, hauràs de formar-te també en l’àmbit del vol instrumental. El nostre programa ATPL inclou amb els cursos IFR multi engine i PBN (Performance Based Navigation) tots dos imprescindibles per a complir el somni de volar professionalment en aerolínia.