Caixa negra de l’avió I Què és i com funciona

La caixa negra, o millor dit “les” caixes negres, ja que són dues, són un element indispensable en l’aviació. Lamentablement, després d’una catàstrofe aèria, sempre escoltem en els mitjans de comunicació que s’està buscant la caixa negra per a saber el que ha passat en el vol, i és que la importància d’aquests dispositius per a esclarir l’esdevingut és fonamental.

Les caixes negres –que per cert no són negres, sinó de color taronja per a fer-les més visibles entre els enderrocs d’un accident- són un element bàsica per a la recopilació de dades durant el vol.  Per a complir la seva funció, a més de ser capaces d’emmagatzemar informació, també han de tenir una constitució robusta per a no resultar destruïdes en cas d’accident, i després de la seva localització i recuperació segueixin en condicions de facilitar les valuoses dades que es conserven en el seu interior.

S’estima que, gràcies a les caixes negres, es poden conèixer fins a un 90% de les fallades que provoquen els accidents aeris.

Per a què serveix?

La caixa negra és un dispositiu que grava i emmagatzema paràmetres de motor, d’instruments, de situació del vol (altitud, velocitat, etc.), i les comunicacions entre tots dos pilots o amb el control de terra o altres aeronaus. La seva funció és la de registrar el màxim de dades possibles durant el vol.

És un element fonamental en cas d’accident, ja que la informació que emmagatzema resulta clau per a esclarir a partir de la seva anàlisi la causa o causes d’un sinistre.

Origen de la caixa negra

La invenció de la caixa negra s’atribueix a David Warren. L’any 1953 se li va demanar que descobrís els motius pels quals ocorren els accidents aeris.  L’enginyer va pensar que la tasca li resultaria més fàcil si fos capaç de recuperar la informació del succeït a bord en els últims segons abans d’un accident.

Amb això en ment, en 1954 va proposar que s’instal·lés una gravadora en la cabina del pilot. En 1958 Warren va fabricar el primer prototip de caixa negra a la qual ell va cridar: memòria de vol. En un inici el seu dispositiu va ser rebutjat per diverses aerolínies, a més que molts pilots tenien la sensació que, amb aquest dispositiu, s’espiava el seu treball.

Més endavant Warren va ser al Regne Unit i després d’un reportatge en la BBC, diverses companyies aèries van mostrar interès. En 1960 la caixa negra ja estava implementada en diverses aerolínies com a dispositiu obligatori.

Tipus de caixa negra

Actualment, els avions incorporen dos tipus de caixa negra:

• Flight Data Recorder (FDR): La seva funció consisteix a emmagatzemar tots aquells paràmetres tècnics que es donen durant el vol: altitud, velocitat, rumb, velocitat respecte a l’aire, rendiment dels motors, etc.
• Cockpit Voice Recorder (CVR): Aquest dispositiu recopila tot el so que es produeix en la cabina, incloses les converses dels pilots entre ells o amb el control de terra o altres aeronaus. És de gran utilitat, ja que permet saber si van saltar alarmes, si va haver-hi avisos a torre de control…, hi ha algunes caixes negres que també incorporen vídeo, la qual cosa fa que el seu material sigui encara més valuós.

A més, les caixes negres compten amb una balisa subaquàtica que permet localitzar-les a més de cinc mil metres de profunditat, alimentada per bateries que permeten que el senyal s’emeti durant diverses setmanes després de l’accident.

El futur de les caixes negres

La caixa negra és un gran invent que ha vingut a llançar llum sobre infinitat de sinistres, permetent implementar procediments encaminats a millorar la seguretat de l’operació aèria, però encara té marge de millora. Un dels principals desavantatges que presenta és la seva localització després de l’accident. Per a millorar la rapidesa de localització després d’un accident, s’està començant a implantar dispositius GPS en les caixes. Una altra possible solució seria la creació de caixes negres flotants o, fins i tot, caixes negres auto-expulsables. Això últim ja s’utilitza en aviació militar des de 2015.

L’altra opció que es planteja és la de transmetre les dades per satèl·lit. D’aquesta manera, encara que es perdi la caixa o es destrueixi, la informació estaria fora de perill en el núvol. Honeywell i Curtiss-Wright estan treballant en un prototip d’aquest estil.