Des dels inicis de l’aviació, han estat moltes les aeronaus que han passat a la història ja sigui per les seves dimensions, capacitats o rècords batuts. Et presentem els més destacats.
AN-225. L’avió més gran i pesat del món
Desenvolupat en la Unió Soviètica dels anys 80, l’avió AN-225 Mriya és el més pesat i gran construït mai construït que es troba en servei. És sorprenent que un avió de 84 metres de llarg i 175 tones de pes en buit pugui elevar-se amb facilitat sobre els nostres caps. Aquest avió, equipat amb sis motors a reacció, és capaç de carregar fins a 250 tones. En 2009 va transportar la que és, fins al moment, la càrrega més pesada que ha albergat el seu celler fins avui. Un generador elèctric de 189.980 quilos.
El An225 Va ser construït per a transportar material pertanyent al programa espacial soviètic, entre ells el transbordador espacial Burán. De fet, estava planejat construir diverses unitats de la mateixa aeronau, però finalment la sèrie es va veure limitada a dues úniques unitats, una de les quals continua actualment activa (la segona unitat mai va arribar a volar) operant vols de càrrega a la demanda per a la Antonov Airlines. El fracàs del projecte pot atribuir-se tant a la caiguda de la Unió Soviètica com al fet que tant la seva construcció com l’hora de vol tenen un cost elevat.
Com a curiositat, una versió molt més reduïda d’aquest avió, el Antonov-124, es va utilitzar aquest 2020 per a transportar màscares i material mèdic des de la Xina fins a París.
Boeing 747-8i: El de major capacitat de passatgers
Actualment, aquest avió construït per la companyia Boeing és un dels de major capacitat de transport de passatgers amb un total de 342 places –només superat per les 555 de l’Airbus A380- i una velocitat màxima de 1.060 km/h. Encara que superat en capacitat de viatgers per el “superjumbo” d’Airbus, Boeing assegura que el seu avió és un 10% més lleuger i amb un consum un 11% menor que la seva competència.
Amb un abast de fins a 15.000 quilòmetres, el B747-8I permet realitzar rutes comercials de llarg recorregut. Els passatgers poden gaudir de 92 places en business class, 8 en primer classe i 242 seients per a classe turista. Vols conèixer la diferència entre business class i primera classe? Fes click aquí.
Actualment, tant Boeing com Airbus han abandonat la fabricació d’aquests dos gegants, amb el que l’època dels “jumbos” sembla haver tocat ja a la seva fi.
Concorde. primer avió de passatgers a volar a Mach 2
El Aérospatiale-*BAC Concorde va ser el primer avió supersònic de transport de passatgers que va entrar en servei, des de 1976 a 2003. Va ser construït a partir dels treballs conjunts dels fabricants British Aircraft Corporation (britànic) i Aérospatiale (francès).
En 1969 va realitzar el seu primer vol, però no va entrar en servei fins a 1976, arribant a acumular des d’aquesta data 27 anys de vols fins a la seva sortida de circulació en 2003. El Concorde aconseguia una velocitat de creuer Mach 2.02 (2.179 km/h) amb un sostre de vol de 18.300 metres, la qual cosa li permetia realitzar el trajecte Londres- Nova York en poc més de tres hores.
Es van construir un total de 20 unitats, sis d’elles prototips i de prova. Set van ser lliurats a Air France i altres set a British Airways.
El Concorde va tenir un trist final. El 25 de juliol de 2000, el vol 4590 de Air France va sofrir un tràgic accident en el qual van morir tots els ocupants i quatre persones en terra. Aquest sinistre, el primer que sofria aquest model d’avió, unit al seu elevat cost d’explotació i escàs rendiment, decret que al novembre de 2003 es retirés definitivament de servei. Les diverses unitats supervivents poden avui dia ser admirades en diversos museus de l’aeronàutica a França, Regne Unit i els EUA
Actualment, l’empresa Boom Technology ha dissenyat el Boom XB-1 un avió supersònic i sostenible, propulsat per combustibles alternatius. Es preveu que el seu primer vol sigui en 2021.
L’avió amb més autonomia és l’A350 XWB Ultra Long Range
Aquesta aeronau fabricada per Airbus i propulsada per motors Rolls-*Royce, té un abast de 18.000 quilòmetres, és a dir de 20 hores de vol, i supera en molt l’autonomia de la resta d’avions de la seva categoria. Aquest model està operat actualment per la companyia Singapur Airlines i s’utilitzarà per a cobrir el trajecte comercial més llarg fins al moment, entre Singapur i Nova York, amb un total de 19 hores de vol. Aquesta versió pot ampliar la capacitat de combustible en 24.000 litres, la qual cosa li permet augmentar la seva autonomia en 2.960 quilòmetres.
Ràpid i alt. Així vola el Lockheed SR-71
A pesar que aquest avió fa anys que va quedar fora de servei, des del seu primer vol en 1964 ha estat el número u quant al vol més alt i ràpid del món.
L’avió Lockheed SR-71 va ser creat als Estats Units amb un cost d’adquisició de 200 milions de dòlars, i amb l’objectiu de no ser captat per cap radar aeri i no ser aconseguit per cap míssil, després que el seu germà major l’O-2 fos derrocat per l’exèrcit soviètic al maig de 1960, en un dels episodis més rellevants de la Guerra Freda.
Era tal el desplegament de recursos de tota mena per a fer volar aquest avió, que l’esdeveniment del seu enlairament era comparable al llançament d’un coet. La seva tripulació vestia vestits espacials per a poder suportar les tremendes condicions en cabina. Va aconseguir velocitats de fins a 3.218 km/h, rècord que va aconseguir en 1976.
El Crí-Cri, el nan de l’aviació
Colomban MC-15 Cri-Cri, també anomenat Criquet és l’avió bimotor més petit mai construït. Amb capacitat per a un únic passatger, que és alhora el pilot, va ser dissenyat en 1970 per l’enginyer aeronàutic francès Michel Colomban.
Amb tan sols 70 kg en buit (a plena càrrega, 170), i una envergadura de tot just 5 metres, el Cri-Cri està propulsat per dos motors d’explosió de 15 CV cadascun.
Malgrat la seva petita grandària aquest avió és acrobàtic, suportant més de 9 G i podent realitzar per exemple un tonel (roll) en un segon. Existeix una versió d’aquest avió a turbina que aconsegueix els 240 km/h.