Els grans avions com el Antonov 124, l’Airbus Beluga, o el Super Guppy estan sempre en el centre de les mirades a causa de la seva gran envergadura i la seva capacitat de transportar càrregues extremadament grans, com a peces d’altres avions, components de naus espacials, o fins i tot altres avions sencers.
Origen de l’avió Guppy
En la dècada de 1960 els Estats Units, submergits en plena carrera espacial, requerien per primera vegada la necessitat de desplaçar objectes de gran grandària a altres parts del seu territori amb la rapidesa i eficiència que només el transport aeri pot garantir. La NASA necessitava enviar peces que, encara que lleugeres, tenien dimensions gegantesques. Entre elles, les que componien el gegantesc coet Saturn V, que abans de finalitzar la dècada hauria de posar per primera vegada un ésser humà en la Lluna.
D’aquesta necessitat va sorgir el primer Guppy, anomenat Pregnant Guppy (Guppy embarassat) pel fet que el seu aspecte recordava el del petit peix tropical conegut per donar a llum als seus alevins en comptes de pondre. Per al seu disseny es va partir de la base de diversos models ja en servei com el B707, l’Hèrcules o el Lockheed P-3 Orion. Aquest va ser el primer d’una línia de vuit avions construït al llarg dels anys, dels quals un encara roman en servei per a la NASA.
En el Pregnant Guppy original, era la cua la que se separava de l’avió per a introduir la càrrega útil en el celler, mentre que, en l’evolució posterior, el Super Guppy, és el nas la que s’obre lateralment per a accedir a l’enorme “panxa” de l’aeronau.
Evolució final del Super Guppy
En 1967, es va ampliar la família Guppy amb una versió Mini, que tenia un diàmetre reduït del celler de càrrega de 18 peus (cinc metres i mig). Dels dos prototips que es van construir, un d’ells va sofrir un accident durant un vol de prova que va posar fi a la vida dels seus quatre tripulants.
Tres anys després, va sortir la versió final del Guppy. L’avió era encara una mescla, amb la cabina, les ales i la cua provinents d’un 377, i el tren davanter d’un Boeing 707. Els motors provenien del Lockheed P-3 Orion, un avió antisubmarí, però amb les hèlixs de l’avió de transport militar C-130 Hercules.
Aquesta nova versió va atreure l’interès de l’estranger i molt especialment Europa, on el principal competidor de Boeing, Airbus, estava a punt de llançar el seu primer avió bimotor de fuselatge ample, l’A300.
Finalment, Airbus va adquirir els drets per a fabricar el Super Guppy de Aero Spacelines, per la qual cosa va construir altres dues unitats pròpies i les va utilitzar durant molts anys mentre avançava amb el seu propi supertransporte: El Beluga.
Futur del Super Guppy
Un dels majors desafiaments per a mantenir una aeronau tan vella en bon estat de funcionament, és abordar els problemes relacionats amb els sistemes obsolets. De manera que la NASA ha actualitzat proactivament alguns dels antics sistemes de l’avió a versions més modernes abans de la fi de la seva vida útil, a fi d’avançar-se a possibles problemes alhora que adapta les aeronaus a les condicions que requereix el modern transport aeri.
El Super Guppy requereix, com succeïa en gairebé tots els avions de transport civils o militars anteriors a la dècada dels 80, d’un enginyer de vol a més de pilot i copilot. Particularment durant l’enlairament i l’aterratge –dos de les maniobres més compromeses en qualsevol operació aèria- aquests tres membres de la tripulació han de mantenir una molt estreta coordinació.
Enlairament i aterratge del Super Guppy
Volem que vegeu com aquest magnífic i singular aeronau pren terra en l’aeroport.
T’imagines arribar a pilotar un avió així? Aconsegueix el teu somni
formant-te com a Pilot en EAS Barcelona
Des de finals de la dècada de 2000, l’avió s’ha utilitzat per al transport de components de la nova nau espacial Orión des de les factories on es produeixen fins a les plantes d’assemblat. La NASA
planeja utilitzar aquesta nova nau espacial per a futures missions tripulades a la Lluna i Mart.
De moment no hi ha plans de retirar del servei actiu l’últim exemplar de la sèrie, i a la vista dels nous projectes espacials que s’albiren en l’horitzó, el Guppy continuarà solcant els cels amb enormes càrregues en el celler per bastant temps encara.