Els simuladors de vol són dispositius essencials en la formació de pilots. Són una eina que complementa a la perfecció l’entrenament amb avió real, ja que permet a l’alumne entrenar en una gran diversitat d’escenaris i situacions –sovint difícils de reproduir en vol real- que li permetran adquirir experiència i posar en pràctica els coneixements teòrics apresos en classe.
Els simuladors que vagin a utilitzar-se per a l’entrenament del personal de vol hauran de posseir un certificat de qualificació FSTD (Flight Simulation Training Device) en vigor emès per l’autoritat competent. Les organitzacions que regulen la validesa dels dels simuladors són diferents depenent de la regió on s’utilitzen els simuladors. Per exemple, la nord-americana FAA (Federal Aviation Administration), l’europea EASA (European Aviation Safety Agency), que a Espanya, en tant que pertanyent a la EASA, és gestionada per la AESA (Agencia Estatal De Seguridad Aérea).
Per a poder aconseguir la qualificació FSTD els simuladors han de complir amb una sèrie de condicions molt específiques. Entre elles, emular amb fidelitat el comportament, reaccions i “performances” de les aeronaus que simulen.
El procés de certificació dura tot el procés de fabricació del simulador. En cada etapa es van generant els documents necessaris per a ser acreditats. Es generen manuals d’ús, de procediments i de control de versions de programari i equipament.
Documentació
Per a poder ser certificats com a simuladors aeris aptes, els fabricants de FSTD han de presentar:
– Manual de Funcionament del FSTD
– Manual de Funcionament de la IOS
– Llista de Malament funcions que reprodueix el FSTD
– Manual de manteniment del FSTD
– Llistat d’equipament del FSTD
– Manual d’acceptació de proves subjectives FSTD
– Llistat de plans de la instal·lació FSTD
El final del procés és la creació dels QTG (Guies de Proves de Qualificació) on s’específica les característiques tècniques del simulador, com es prova i comprova el seu correcte funcionament.
Una vegada realitzades les proves objectives del simulador, l’organització reguladora certifica que aquest compleix amb les normes de disseny i comportament que s’assemblen amb l’aeronau que simula.
Els simuladors se certifiquen model a model una vegada instal·lats i funcionant en la ubicació de l’operador. En cas de canviar d’ubicació han de ser recertificats després del trasllat.
Les certificacions es renoven periòdicament.
Certificacions
EASA determina diferents rangs de simulador respecte a la fidelitat de l’aeronau simulada.
En primer lloc, trobem els simuladors més senzills, els BITD (Basic Instrument Training Device).
Els BITD no simulen cap aeronau ni model en concret i serveixen sobretot per a familiaritzar als pilots amb els conceptes generals del pilotatge.
Per a entrar en la categoria de FNTP (Flight Navigation Procedures Trainer) s’ha d’avançar també en la fidelitat del simulador. Per a aconseguir aquesta certificació, els simuladors han de complir aspectes generals d’una classe determinada d’aeronau. En aquesta certificació trobem tres categories FNTP FNTP II i FNPT II + MCC (Multi-*crew Coordination Training). Encara que no han de ser exactament iguals a la cabina d’un model d’avió concret, per a ser certificats com FNTP II, per exemple, se’ls exigeix una cabina completa i tancada, que compleixi amb la mena de motorització i el MTOW (Maxium Take-*Off Weight) de la classe d’aeronau que reprodueixen.
Els simuladors FTD (Flight Training Device) són dispositius que imiten, ara sí, un model de nau concret. Això vol dir que han d’emular tant els sistemes com procediments del model concret. En aquesta categoria trobem dos tipus, els FTD 1 i els FTD 2. La seva principal diferència és el nombre de sistemes de l’avió que reprodueixen amb exactitud.
Finalment, trobem els FFS (Full Flight Simulator). Aquests simuladors emulen aeronaus concretes tant en comportament, com moviment, com procediment i sistemes. En aquesta categoria trobem FFS A, FFS B, FFS C, FFS D, sent el D el més fidedigne. La seva cabina és idèntica a la del model que simulen i el comportament és imitat mitjançant la informació real que el fabricant de l’aeronau posseeix. Aquests són els simuladors que s’utilitzen per a l’obtenció de les Habilitacions de Tipus d’aeronau.
Simuladors a EAS
En EAS Barcelona disposem de dos simuladors FNTP II que simulen amb total fidelitat el model d’avió bimotor que utilitza l’escola, el Tecnam P2006. Això representa un notable avantatge per als alumnes enfront de la utilització d’un simulador genèric, ja que la resposta és idèntica a la de l’avió usat en les sessions de vol real. Una unitat presta els seus serveis en la seu de l’escola de Barcelona i l’altra en les instal·lacions de vol que EAS barcelona posseeix en l’aeroport de Sabadell.
EAS Barcelona disposa també d’un FNTP II + MCC que, en aquest cas, representa un Airbus A320. Un dels avions comercials més utilitzats del món per les aerolínies.
Aquest s’usa per a instruir als alumnes en el treball d’equip que es duu a terme en un avió comercial (MCC) així com la necessària transició des dels motors d’explosió que equipen els avions d’escola en els quals l’alumne ha volat durant la seva formació als motors a turbina que equipen els avions on amb tota probabilitat desenvoluparà la seva activitat professional en el futur.
Tots els simuladors de l’escola estan certificats per la EASA, com no pot ser d’una altra manera, però en el cas del simulador de l’Airbus A320 la certificació és “MCC enhanced”, la qual cosa permet impartir formació incloent els estàndards de companyia (APS) i realitzar un MCC estès que inclou quaranta hores de vol i 50 de teoria, la qual cosa duplica la durada d’un MCC “normal” i resulta de gran utilitat a l’hora de postular per una plaça en qualsevol aerolínia.