El respecte al Medi Ambient i la implementació de motors i combustibles més nets ocupa i preocupa el sector aeronàutic des de fa dècades.
Desenvolupar nous combustibles i avions amb motors més eficients, nets i silenciosos és el repte al qual s’enfronta l’aviació en un futur pròxim. De fet, la Comissió Europea va proposar una estratègia perquè en 2050 el 40% del combustible que s’empri sigui baix en emissions de CO2 (diòxid de carboni), però sense renunciar a la potència energètica del querosè.
En aquesta mateixa línia de respecte cap a l’entorn, aconseguir eliminar les escombraries que es genera durant el vol, que segons informa IATA suposa un volum d’al voltant de 5’7 milions de tones, també es troba entre les prioritats del sector del transport aeri. Per a aquest problema existeix una possible solució. El projecte Digestair, proposa un sistema que recicla tots aquests excedents orgànics en abonament i energia neta dins del propi avió durant el vol.
Combustibles del futur de l’aviació
En l’actualitat diferents recerques estan en curs per a millorar els actuals combustibles, millorant l’eficiència energètica els vols i provocant el menor impacte ambiental possible.
Una de les més prometedores línies de recerca, anomenada Cryoplane, es basa en el desenvolupament de motors propulsats per hidrogen.
L’hidrogen és un dels elements més abundants en el planeta, i aquests motors s’impulsen amb l’hidrogen obtingut per un procés d’electròlisi a partir d’electricitat obtinguda mitjançant fonts renovables. Si el projecte culmina amb èxit, les aeronaus impulsades per aquest mitjà produirien zero emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, pel fet que el resultat de la combustió de l’hidrogen és vapor d’aigua.
Noves aeronaus híbrides
Mirant al futur, trobem diferents prototips en els quals podem entreveure cap a on s’encamina l’aviació en les pròximes dècades.
La col·laboració de diferents empreses com Airbus, Rolls-*Royce i Siemens, ha propiciat la construcció d’un prototip d’avió de passatgers propulsat per quatre turbines, una d’elles elèctrica. Aquest prototip ha quedat en suspens temporalment pel fet que una de les empreses que participaven en ell va abandonar el projecte.
L’aerolínia espanyola Volotea i l’empresa dedicada a la construcció aeronàutica Dante Aeronautical es van associar en 2019, per a desenvolupar un avió híbrid de passatgers apte per a cobrir rutes de curta distància.
No sols la implementació de noves fonts d’energia està darrere de l’assoliment d’una aviació més eficient i respectuosa amb el mitjà. Actualment, s’està estudiant la utilització de materials d’última generació “intel·ligents”, això és que permeten modificar la forma de l’avió conservant memòria de forma. Aquesta tecnologia incorpora estructures biòniques, que adapten la forma de l’avió en cada fase del vol –d’una manera semblant a com el fa un ocell amb les seves ales- permetria major eficiència, menors consums de combustible, i menor contaminació acústica.
Aquestes aeronaus estarien dotades d’ales flexibles i motors de rotor obert, entre altres avanços que ara com ara se’ns antullen molt llunyans. Més o menys tan llunyans com haguessin semblat els moderns reactors als Pares de l’Aviació; els germans Wright.
Així que… Qui va dir impossible?