Què són els deixants dels avions?
Els deixants blancs que a vegades deixen els avions al seu pas es produeixen a conseqüència de l’alta temperatura dels dolls de gasos que salin dels motors (sovint a temperatures superiors als 500 °C) en contrast amb les baixes temperatures –de l’ordre dels menys 56 °C- que regnen en les altures a les quals normalment es desenvolupen els vols comercials, la qual cosa provoca la condensació i posterior congelació del vapor d’aigua que contenen. Aquests deixants de condensació -popularment conegudes com “contrails”, paraula derivada de l’anglès condensation trails” (sendes de condensació)- poden arribar a convertir-se en núvols, depenent de les condicions d’humitat, temperatura i vent regnants a cada moment.
Per regla general els deixants de condensació es generen a molt altes cotes, fins a 15 quilòmetres del sòl, amb el que els núvols resultants en els casos en què el contrail no es dissipa a causa de la poca ventilació són les conegudes com cirros i cirroestrats. Són núvols formats per petits cristalls de gel que no produeixen precipitacions, però que esmorteeixen la intensitat de la radiació solar.
Un exemple molt simple explica el fenomen físic de la condensació. Només cal fixar-se en el “deixant” que podem deixar nosaltres mateixos en un fred matí d’hivern. Quan exhalem l’aire calent dels nostres pulmons, es forma un petit núvol. Aquesta condensació de l’aire humit i càlid provinent dels nostres pulmons, al contacte amb el fred exterior forma el nostre propi deixant.
Deixants de condensació i escalfament global
L’expulsió dels gasos de combustió que provenen dels motors dels avions contenen, a més de vapor d’aigua, diversos gasos responsables en major o menor mesura de l’efecte d’hivernacle en el planeta. Recerques recents han suggerit que les partícules de gel contingudes en els deixants causen efecte d’hivernacle. Per això s’està treballant en la consecució de nous combustibles renovables , i la implementació de motors híbrids i impulsats mitjançant piles d’hidrogen, amb major eficàcia i eficiència energètica i amb menor incidència en la formació de deixants de condensació.
Els deixants de condensació ajuden a predir el temps
a naturalesa i la persistència dels deixants dels avions permeten determinar amb bastant exactitud les condicions atmosfèriques en altura, i predir possibles canvis de temps. Per exemple, un deixant en forma de línia prima i de curta extensió indica aire amb poca humitat a gran altitud -un senyal de bon temps- mentre que una més densa i duradora és indicadora d’aire humit a gran altitud i pot anticipar una situació de tempestes. Els deixants sinuosos i ondulants indiquen forts vents racheados en altura.
L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) explica en el seu blog que “a part de l’interès estratègic per als vols militars, els deixants de condensació persistents sí que tenen avui dia rellevància en el camp de la predicció, particularment en la predicció del clima a llarg termini